Colla de la Momerota de Mataró

L'adéu a Pep Manté - lectura de la colla en el comiat d'en Pep

Estimada família, amigues i amics

Els momeroters i les momeroteres volem ser aquí, avui, i acompanyar-vos en el condol per la pèrdua d'en Pep.

En Pep ha estat un momeroter de cap a peus. Des del 1979, quan la figura va veure la llum just ara fa trenta anys, fins al final. De momeroter se n'és, se'n neix, no se'n deixa de ser, sovint deia. De fet la veu d'en Pep és també la veu de la Momerota.

En Pep ha estat la gran icona pública de la figura, de la colla i d'una manera d'entendre les festes en general i Les Santes en particular. La Momerota és filla dels ideals d'en Pep. Rebel i juganera, incansable i llibertària, enrauxada i festiva. I qui diu la Momerota diu totes Les Santes, la festa que ell també va empènyer per recuperar. I diu la seva música, de l'Agrupació Musical del Maresme i de l'enyorada Banda de Gaianes, i diu les filàs i diu els concerts, les dormides, les passades o les cercaviles. I diu també el Carnestoltes, del que ens va contagiar l'entusiasme i va ajudar a recuperar.

Perdre en Pep ha de significar, irremeiablement, enyorar-lo i recordar-lo sempre. Però mai, mai pot significar la pèrdua de res del que ell va encarnar i es va estimar. Per això ara el ball de la Momerota sonarà més greu i solemne i la figura ballarà entristida. Però mai podrà la Momerota perdre el seu caràcter, la seva ràbia, la seva força. Aquella que en Pep li va fer aprendre, que és l'arrel de la festa i d'on sempre beuran les noves generacions momeroteres.

La Colla de la Momerota, 21 d'agost de 2009


La Momerota

Un grup d'entusiastes de la festa popular recuperà la tradició d'un nom i una figura amb cap de bou i cos de mulassa construïda per en Boris Ruiz. Fou per Carnestoltes de 1979, però la seva presentació oficial es va produir el 25 de juliol de 1979. L'estructura de la figura és de ferro, el cap és de cartró i el vestit de vellut.

Disposa de dos punts de foc a les banyes i excepcionalment en les sortides més importants s'amplien a quatre o sis. Normalment els elements pirotècnics que es col·loquen a les banyes són les carretilles i els titànis.

La colla esta formada per uns quaranta portadors/es i uns vint músics. La Momerota la fan ballar dues persones acompanyades pel so de les gralles i tabals.

La Momeroteta

Filla de la Momerota, nascuda a les Santes de 1982 de les mans de l'artista mataroní Boris Ruiz. Feta de ferro, vellut i pasta de paper.

Té un punt de foc a cada banya, on es col·loquen les carretilles.

El grup de portadors està format per vints petits momeroters/es vinculats a la manera de fer de la Colla i als costums dels momeroters. És costum establert que el momeroter/a en fer-se gran, tingui opció de passar a la Colla de la Momerota.

La Banyeta

Des de l'any 2000 la Colla de la Momerota (sens dubte la millor colla de Mataró) edita una revista anual que surt al carrer el dia 25 de juliol a les 20:30h coincidint amb la Crida a la festa major.

Aquesta revista que rep el nom de La Banyeta va sorgir a contrapartida a l'escarni periodístic que representa una cada vegada més decadent Geganta (intent de revista de la colla de geganters de Mataró).

La Banyeta pretén ser un fanzine divertit i amè que tracta els temes santeros de la forma més satírica i desenfrenada possible.


La Banyeta