www.momerota.org

Colla de la Momerota de Mataró

Joan Hortós

Les Santes 2011

LA BANYETA - Santes 2011 (25 juliol 2011)

Clica sobre la imatge per descarregar-la.

Comiat de Joan Fradera, Uanxo lectura de la colla en el comiat d'en Uanxo (30 maig 2011)

Comiat de Joan Fradera, Uanxo - lectura de la colla en el comiat d'en Uanxo

Foto de Miquel Sala

Estimada família, geganters, amigues i amics

Els momeroters i les momeroteres de totes les generacions volem ser aquí, avui, i acompanyar-vos en el condol per la pèrdua d'en Uanxo. Sense ell, sense el seu esforç i la seva aportació imprescindible, no tindríem unes Santes tal i com avui les coneixem, respectem i estimem: democràtiques, participatives, obertes i populars.

En Uanxo, que ha estat un artesà de la festa, l'any 79 va parir la Momerota. Segurament per això, tots els que hem tingut la sort de conèixer-lo i de compartir estones amb ell li reconeixem moltes semblances amb la figura:

L'aparença titànica i l'interior sensible.
El caràcter imprevisible, però alhora fidel.
La contundència impetuosa de l'envestida i la delicadesa del gir calculat.
La sobrietat de l'espardenya i la fermesa de la faixa.
La suavitat del vellut i el compromís del domàs.
La insistència del tabal i la força de la gralla.
El geni rabiüt del tro sobtat i la constància de l'espurna fina.

Característiques, totes elles, que cada cop que balli la Momerota ens evocaran la figura d'en Uanxo. Per això, tots els santeros recollim el seu llegat i continuarem lluitant per seguir fent de Les Santes Festa Major. Unes Santes vives i dinàmiques, tal i com ell les va concebre i parir.

Glòria a en Uanxo!

La Colla de la Momerota, 30 de maig de 2011

L'adéu a Pep Manté lectura de la colla en el comiat d'en Pep (21 agost 2009)

L'adéu a Pep Manté - lectura de la colla en el comiat d'en Pep

Estimada família, amigues i amics

Els momeroters i les momeroteres volem ser aquí, avui, i acompanyar-vos en el condol per la pèrdua d'en Pep.

En Pep ha estat un momeroter de cap a peus. Des del 1979, quan la figura va veure la llum just ara fa trenta anys, fins al final. De momeroter se n'és, se'n neix, no se'n deixa de ser, sovint deia. De fet la veu d'en Pep és també la veu de la Momerota.

En Pep ha estat la gran icona pública de la figura, de la colla i d'una manera d'entendre les festes en general i Les Santes en particular. La Momerota és filla dels ideals d'en Pep. Rebel i juganera, incansable i llibertària, enrauxada i festiva. I qui diu la Momerota diu totes Les Santes, la festa que ell també va empènyer per recuperar. I diu la seva música, de l'Agrupació Musical del Maresme i de l'enyorada Banda de Gaianes, i diu les filàs i diu els concerts, les dormides, les passades o les cercaviles. I diu també el Carnestoltes, del que ens va contagiar l'entusiasme i va ajudar a recuperar.

Perdre en Pep ha de significar, irremeiablement, enyorar-lo i recordar-lo sempre. Però mai, mai pot significar la pèrdua de res del que ell va encarnar i es va estimar. Per això ara el ball de la Momerota sonarà més greu i solemne i la figura ballarà entristida. Però mai podrà la Momerota perdre el seu caràcter, la seva ràbia, la seva força. Aquella que en Pep li va fer aprendre, que és l'arrel de la festa i d'on sempre beuran les noves generacions momeroteres.

La Colla de la Momerota, 21 d'agost de 2009

Miquel Aliberas, per sempre momeroter (23 juliol 2009)

Un reportatge de Tot Mataró - Miquel Aliberas, per sempre momeroter

Portador de la momerota des del seu origen, l'any 1979

Ara fa 30 anys una colla de mataronins van organitzar-se per crear una figura de foc de la ciutat. Així va néixer la Momerota, una bèstia que té cap de bou i cos de mulassa, un ésser que apareix per primera vegada al Costumari Català Joan Amades. El 25 de juliol de 1979 es va fer la presentació oficial de la Momerota. Des de llavors, Miquel Aliberas n'és portador i membre de la colla, avui dia, el més antic del grup. Com a momeroter i mataroní, Aliberas viu amb molta intensitat la festa major de la ciutat i, especialment els moments en què es troba a l'interior de la Momerota. "Com qualsevol portador de figures és una cosa emocionant, penses que balles per una ciutat de cent mil habitants i que ho retransmeten en directe els mitjans locals", diu Aliberas.

La Momerota, una de les figures més originals i emblemàtiques de Mataró, és portada per dues persones, l'una davant de l'altre, i té un ball propi. "M'agrada més anar al davant perquè darrere arriba un moment que, quan comences a voltar, perds el sentit de l'orientació", confessa el portador de la bèstia. De totes maneres, sigui en una posició o una altra, Miquel Aliberas recomana l'experiència a tothom i recorda que un dia a l'any la figura està oberta a tothom. "El dia 29, quan fem l'Anem a Tancar tot Mataroní que vulgui provar la figura de la Momerota pot entrar", afirma el portador.

El cert és que la colla de la coneguda figura es troba en un bon estat, segons el portador més antic del grup. Tot i que a vegades encara porta la figura, Miquel Aliberas valora la importància d'anar deixant pas a les noves generacions, les que s'hauran de fer càrrec de la figura en el futur. "Últimament ja hi ha força joventut, a dins m'hi poso poc, però segueixo dins la colla", afirma el portador de la Momerota, l'únic que queda actiu des de 1979.

Aliberas va ser el creador del correfoc de la nit del 25

Enguany la Momerota i la seva colla celebren el trenta aniversari. Miquel Aliberas hi és des dels primers moments i pot valorar amb criteri la colla momerotera. "Ara la veig bastant bé, tot i que hi ha hagut alts i baixos", diu el portador de la figura de foc. L'any passat, sense anar més lluny, la colla va tenir problemes amb l'Ajuntament per l'acabament del recorregut de L'Escapada a Negra Nit. "La història diu que la Momerota s'escapava de l'ajuntament quan en Robafaves tornava del Desvetllament Bellugós, voltava pels carrers del Centre i tornava a l'Ajuntament", diu Aliberas. Això feia perdre, a ulls el portador, el sentit de l'escapada. En l'edició 2009 de Les Santes, l'Escapada torna a finalitzar a l'Ajuntament a partir de la insistència dels momeroters i momeroteres.

La Momerota

Un grup d'entusiastes de la festa popular recuperà la tradició d'un nom i una figura amb cap de bou i cos de mulassa construïda per en Boris Ruiz. Fou per Carnestoltes de 1979, però la seva presentació oficial es va produir el 25 de juliol de 1979. L'estructura de la figura és de ferro, el cap és de cartró i el vestit de vellut.

Disposa de dos punts de foc a les banyes i excepcionalment en les sortides més importants s'amplien a quatre o sis. Normalment els elements pirotècnics que es col·loquen a les banyes són les carretilles i els titànis.

La colla esta formada per uns quaranta portadors/es i uns vint músics. La Momerota la fan ballar dues persones acompanyades pel so de les gralles i tabals.

La Momeroteta

Filla de la Momerota, nascuda a les Santes de 1982 de les mans de l'artista mataroní Boris Ruiz. Feta de ferro, vellut i pasta de paper.

Té un punt de foc a cada banya, on es col·loquen les carretilles.

El grup de portadors està format per vints petits momeroters/es vinculats a la manera de fer de la Colla i als costums dels momeroters. És costum establert que el momeroter/a en fer-se gran, tingui opció de passar a la Colla de la Momerota.

La Banyeta

Des de l'any 2000 la Colla de la Momerota (sens dubte la millor colla de Mataró) edita una revista anual que surt al carrer el dia 25 de juliol a les 20:30h coincidint amb la Crida a la festa major.

Aquesta revista que rep el nom de La Banyeta va sorgir a contrapartida a l'escarni periodístic que representa una cada vegada més decadent Geganta (intent de revista de la colla de geganters de Mataró).

La Banyeta pretén ser un fanzine divertit i amè que tracta els temes santeros de la forma més satírica i desenfrenada possible.